...a classe...

Espero que l’ordre dels factors no alteri el producte, i abans de penjar les tasques 2 i 3, penjo la 4 (que l’he fet més aviat…, i no em sembla tant “difícil” com les altres dues).

Aula: No sé si per sort, o per desgràcia, al llarg de la meva vida com a estudiant de llengües he passat per moltes aules diferents. Suposo que aquest canvi d’aules també ha anat lligat a l’edat. La millor aula? Sincerament no ho sé. No sé si és que sóc jo la que m’adapto fàcilment a tot arreu, o que les aules estaven totes ben organitzades, i permetien realitzar tot tipus d’activitats. De totes maneres suposo que em quedaria amb les aules que vaig tenir els últims anys a l’acadèmia on estudiava anglès. Era una taula gran ovalada, de manera que tots ens podíem veure. El primer any potser érem 10 o 12 alumnes… però el següent la cosa va anar disminuint, i l’últim només érem 5 o 6. Pissarra blanca, que dóna més sensació d’amplitud i lluminositat (i més tenint en compte que eren aules relativament petites). Amb equip de música i televisió. I si necessitàvem fer alguna activitat diferent: canvi d’aula. Recordo que fins i tot alguna vegada, per fer alguna activitat en grups o de manera individual, i per no molestar-nos els uns als altres, el professor ens repartia per les diferents aules de l’acadèmia (els últims dos anys que vaig anar-hi les classes eren els dissabtes al matí, i l’acadèmia estava pràcticament buida… i això tenia els seus avantatges).
Les classes més nombroses on he assistit han estat a l’EOI, allà la distribució de les aules era diferent, i més tenint en compte que érem entre 20 i 25 alumnes. A les classes que he anat a la de Barcelona, totes les aules eren amb cadires amb la taula “de braç”, i tot i que són més incòmodes, tenen més mobilitat. En canvi a la de Lleida, les aules eren més grans, i això permetia tenir taules individuals i distribuïdes en forma d’U. D’aquesta manera es podia tenir una visió global de la classe, i també era més fàcil distribuir-nos en grups per fer diferents activitats.

Companys: Suposo que la relació amb els companys és un element bàsic. Que hi hagi bon ambient és un incentiu més per anar a classe, com també que l’aula es converteixi en un punt de trobada amb gent amb qui no et trobes en les altres activitats diàries, i amb gent amb qui comparteixes gustos i objectius (com a mínim aprendre l’idioma que estàs estudiant)… Això sí, quan ja hi vas amb “l’amic de casa” o quan ja et fas massa amic d’algú… les coses canvien. Jo vaig “compartir” classe d’anglès extraescolar amb una de les meves millor amigues, i us puc assegurar que molts dies estàvem més pendents del que havíem de fer aquella nit, que no pas de les classes… (m’agradaria dir, i estic convençuda, que era qüestió de l’edat…), però també és cert que si tens algú amb qui anar-hi, ajuda…

Horaris: Dimarts i dijous de 6 a 7. Dilluns i dimecres de 4 a 6. Divendres de 6 a 9. Dissabte de 10 a 1. Dimarts de 7 a 9 i divendres de 6 a 8… i no podria acabar. Suposo que l’ideal serien 3 dies a la setmana, un parell d’hores. Millor al matí, que generalment tenim el cap més fresc… però sí que és cert que també és un horari complicat (per combinar). Així que si ha de ser a la tarda, ni molt d’hora (a les 4, just després de dinar), ni molt tard (quan l’únic que vols és arribar a casa).

Cursos intensius: N’he fet tres (anglès, alemany i rus). En tres estius diferents. A l’EOI. Al juliol (amb tot el que això comporta: molta calor). Al matí: de 10 a 14. Però la veritat és que sempre m’han agradat. Poder-te dedicar exclusivament durant un cert temps només a una llengua: és la manera de no perdre el fil… però sí que és cert que no tens temps per assimilar les coses (i més si comences una llengua nova com em va passar amb el rus, que són llengües a les quals els has de dedicar més temps a part de les hores de classe, però acabes tan cansat al matí, que és l’última cosa que vols fer a la tarda, o el cap de setmana).

...la meva experiència com a aprenent de llengües...

Sempre he parlat en català. Sempre. Els meus pares, com tota la meva família, són catalans. Els meus amics també. Sempre m'he mogut en un entorn "català", no perquè jo volgués o perquè jo l'hagués triat, sinó perquè les circumstàncies han estat així. Al meu poble tothom parla en català (la cosa ha començat a canviar en els últims anys amb l'arribada d'immigrants) i el castellà no va aparèixer "seriosament" a la meva vida fins que no vaig venir a Barcelona per començar la carrera, quan el meu entorn va canviar completament i també vaig conèixer gent que tenia el castellà com a llengua materna o habitual. De totes maneres, i sabent que entenien i entenen el català, jo sempre he parlat en català.

A la meva escola, les classes eren en català, i a primer o segon de primària van començar les classes de castellà (dos o tres hores a la setmana, ara ja no ho recordo). La cosa va continuar igual a l'institut ( l’ESO i el Batxillerat), però sí recordo que algun professor, com el de filosofia o el d'història, ens feia les classes en castellà, ja que s'hi sentia més còmode, tot i tenir el material en català i fer les activitats, treballs i exàmens en català, un fet que mai ens va suposar cap problema i mai ningú es va queixar. Suposo que va ser una altra forma d'enriquir el nostre castellà.

L'anglès va aparèixer a la meva vida quan devia tenir 5 o 6 anys. Vaig començar a anar a classes extraescolars d'anglès un parell de tardes a la setmana. Érem grupets petitets (6 o 7 nens i nenes), cosa que facilitava un tracte molt més proper, i més tractant-se d'una llengua totalment nova i desconeguda. I aquest grup va anar continuant any rere any (sempre hi havia alguna baixa o alguna incorporació), canviaven les professores (sempre dones, ara que hi penso), canviàvem l'aula (ens portaven d'un lloc a l'altre del poble), fins que ja vam ser massa pocs per mantenir aquest grup al poble, i ens van portar a la seu de l'acadèmia, Inlingua, al poble veí. Allà, ja vam tenir professors nadius, la cosa ja anava més seriosament, i ens preparaven pels exàmens oficials de Cambridge. I així fins que vaig acabar 2n de Batxillerat i va ser moment de traslladar-me a Barcelona.

L'anglès al col·legi va començar a 3r de primària, amb una mestra d'aquelles que fan que estimis l'anglès (o com a mínim, així va ser en el meu cas). No puc dir que aprengués més coses de les que ja havia après a les classes extraescolars (el fet d'haver començat uns anys abans, s'havia de notar per alguna banda), però sí que em va servir per mantenir l'anglès... i per repassar (quan ja vam anar pujant de nivell). A l'institut, la veritat, me'l van fer avorrir una mica. Era desesperant estar curs rere curs repetint el mateix, i veure que hi havia companys que no eren capaços d'aprendre el verb to be (una cosa que no arribaré a entendre mai). Però l'anglès m'agradava, i res ni ningú em podia fer perdre l'interès.

El cuquet de les llengües ja m'havia picat, i l'únic que volia era descobrir alguna altra llengua que m'agradés.

Durant un trimestre vaig intentar aprendre francès a través d'un crèdit variable de l'institut. Però no sé si va ser per la manera d'explicar de la professora, del sistema que utilitzava o de l'edat que teníem... que va fer que desistís i acabés "creuant" el francès.

Un parell d'anys més tard (i quan ja tenia bastant clar que volia estudiar Traducció i Interpretació) em vaig apuntar en un curs intensiu d'alemany a l'EOI de Lleida durant un estiu. Per provar. I la veritat és que no em va desagradar del tot (la mostra està que vaig acabar matriculant-me d'aquesta llengua com a llengua C). Tot i que millor que no em pregunteu l’opinió sobre l’alemany, després de 4 anys de classes a la universitat, i tampoc quins són els meus coneixements…

També he fet intents amb el portuguès i el rus… però la manca de temps ha fet que deixés per un altre moment l’aprenentatge d’aquestes llengües... Mai és massa tard, no? Crec que per aprendre bé una llengua has de tenir molt de temps per poder-los-hi dedicar fora de les aules i, de moment, en el meu cas, és gairebé impensable… I amb una llengua com el portuguès, doncs encara es podria intentar, per la seva proximitat al català i al castellà… però amb el rus… millor no pensar-hi.

...expectatives...

Quan el curs passat vaig sentir a parlar d'aquesta assignatura a companys que l'estaven fent, vaig pensar que hagués estat una bona idea fer-la... i el moment oportú, ja que tenia un horari que m'ho hagués permès perfectament. Però el fet, fet està, i evidentment, havia arribat tard. Així que m'ho vaig posar a la llista de possibles assignatures de lliure elecció per fer el curs següent, aquest curs. Òbviament, necessitava i necessito els crèdits (motiu principal quan estàs a 4t curs i vols acabar) i, a part, em semblava una assignatura molt interessant, que em podia aportar coses noves, i diferent al que havia fet durant els altres cursos i assignatures.

Sempre m'han interessat les llengües (per això vaig decidir estudiar traducció) i, com també he llegit en el blog d'algú, de petita sempre havia volgut ser mestra. (Amb el pas dels anys, però, aquesta "vocació" va anar disminuint. És una cosa que tinc allí. Si mai m'hi repenso m'hi puc agafar, però primer, vull anar tastant altres coses).

Suposo que el que espero és conèixer les diferents maneres que hi ha d'ensenyar una llengua, què s'ha fet, què es fa, ... i quina és (si és existeix) la millor manera, ja que després de tants anys intentant aprendre algunes llengües, sempre he tingut els meus dubtes de si els professors i les professores que he anat tenint ho haguessin pogut fer d'una altra manera per tal d'optimitzar el temps i obtenir millors resultats...

A més a més... si mai m'hi vull dedicar... ja tindré una petita base on agafar-me, no?