...a classe...

Espero que l’ordre dels factors no alteri el producte, i abans de penjar les tasques 2 i 3, penjo la 4 (que l’he fet més aviat…, i no em sembla tant “difícil” com les altres dues).

Aula: No sé si per sort, o per desgràcia, al llarg de la meva vida com a estudiant de llengües he passat per moltes aules diferents. Suposo que aquest canvi d’aules també ha anat lligat a l’edat. La millor aula? Sincerament no ho sé. No sé si és que sóc jo la que m’adapto fàcilment a tot arreu, o que les aules estaven totes ben organitzades, i permetien realitzar tot tipus d’activitats. De totes maneres suposo que em quedaria amb les aules que vaig tenir els últims anys a l’acadèmia on estudiava anglès. Era una taula gran ovalada, de manera que tots ens podíem veure. El primer any potser érem 10 o 12 alumnes… però el següent la cosa va anar disminuint, i l’últim només érem 5 o 6. Pissarra blanca, que dóna més sensació d’amplitud i lluminositat (i més tenint en compte que eren aules relativament petites). Amb equip de música i televisió. I si necessitàvem fer alguna activitat diferent: canvi d’aula. Recordo que fins i tot alguna vegada, per fer alguna activitat en grups o de manera individual, i per no molestar-nos els uns als altres, el professor ens repartia per les diferents aules de l’acadèmia (els últims dos anys que vaig anar-hi les classes eren els dissabtes al matí, i l’acadèmia estava pràcticament buida… i això tenia els seus avantatges).
Les classes més nombroses on he assistit han estat a l’EOI, allà la distribució de les aules era diferent, i més tenint en compte que érem entre 20 i 25 alumnes. A les classes que he anat a la de Barcelona, totes les aules eren amb cadires amb la taula “de braç”, i tot i que són més incòmodes, tenen més mobilitat. En canvi a la de Lleida, les aules eren més grans, i això permetia tenir taules individuals i distribuïdes en forma d’U. D’aquesta manera es podia tenir una visió global de la classe, i també era més fàcil distribuir-nos en grups per fer diferents activitats.

Companys: Suposo que la relació amb els companys és un element bàsic. Que hi hagi bon ambient és un incentiu més per anar a classe, com també que l’aula es converteixi en un punt de trobada amb gent amb qui no et trobes en les altres activitats diàries, i amb gent amb qui comparteixes gustos i objectius (com a mínim aprendre l’idioma que estàs estudiant)… Això sí, quan ja hi vas amb “l’amic de casa” o quan ja et fas massa amic d’algú… les coses canvien. Jo vaig “compartir” classe d’anglès extraescolar amb una de les meves millor amigues, i us puc assegurar que molts dies estàvem més pendents del que havíem de fer aquella nit, que no pas de les classes… (m’agradaria dir, i estic convençuda, que era qüestió de l’edat…), però també és cert que si tens algú amb qui anar-hi, ajuda…

Horaris: Dimarts i dijous de 6 a 7. Dilluns i dimecres de 4 a 6. Divendres de 6 a 9. Dissabte de 10 a 1. Dimarts de 7 a 9 i divendres de 6 a 8… i no podria acabar. Suposo que l’ideal serien 3 dies a la setmana, un parell d’hores. Millor al matí, que generalment tenim el cap més fresc… però sí que és cert que també és un horari complicat (per combinar). Així que si ha de ser a la tarda, ni molt d’hora (a les 4, just després de dinar), ni molt tard (quan l’únic que vols és arribar a casa).

Cursos intensius: N’he fet tres (anglès, alemany i rus). En tres estius diferents. A l’EOI. Al juliol (amb tot el que això comporta: molta calor). Al matí: de 10 a 14. Però la veritat és que sempre m’han agradat. Poder-te dedicar exclusivament durant un cert temps només a una llengua: és la manera de no perdre el fil… però sí que és cert que no tens temps per assimilar les coses (i més si comences una llengua nova com em va passar amb el rus, que són llengües a les quals els has de dedicar més temps a part de les hores de classe, però acabes tan cansat al matí, que és l’última cosa que vols fer a la tarda, o el cap de setmana).