Tot un món, sí. I mira que no sóc d’aquelles persones que s’acostumen a posar histèriques davant d’un examen (una mica nerviosa potser sí...) ... però els exàmens de llengües són diferents. Ja pots haver estudiat molt, ja et pots saber tot el que toca: segur que et posen un text complicadíssim amb un vocabulari que no entens, o el tema que han escollit perquè facis una redacció no t’agrada o no saps què posar-hi. Això passa.
L’examen més llarg que hagi fet... bé, mai ha arribat a l’extrem d’haver-me de portar el coixí!... però crec que ha estat els de Cambridge, perquè al matí et fan fer una part, després de dinar una altra (mortal!... perquè t’entra una son..., i a més a més, al mes de juny, amb el sol que veus per la finestra....), i un altre dia et fan la part oral. I també els exàmens lliures de l’EOI, que segueixen més o menys el mateix estil, però si no recordo malament només duraven mig dia: reading, listening, writing, grammar and speaking.
No em considero "bona" en cap part concreta dels exàmens de llengües. Sí que se’m donaven millor els readings, que no pas els writing, per exemple. I era un fracàs en els fill the gaps, de segons quin tema... si eren verbs, encara me’n sortia... però quan t’havies d’"inventar" paraules... la feina era meva!
Sens dubte l’examen més important de llengües que he fet a la meva vida ha estat el d’entrada a la Pompeu (com ja he vist que ha explicat algú en el seu blog) i de retruc els de català, castellà i anglès de la selectivitat (per no dir tota la selectivitat). Per què? Doncs perquè gracies a aquell examen avui som aquí, i vaig poder estudiar el que volia. Va ser un examen diferent als que havia fet fins aquell moment, i tenia la tranquil·litat que jo feia fins on podia, fins on sabia, que els podia agradar més o menys, però no vaig tenir en cap moment la sensació de "Ai! ara no sé què posar-hi...", que es el que em va passar en l’examen d’accés a la UAB, el dia anterior, quan ens feien dir sinònims d’unes paraules que no havia vist en la meva vida...
Què em posa nerviosa en un examen? El soroll. I mira que sóc de les persones que per estudiar o per fer treballs, etc., no li importa el soroll. Però en un examen, NO. Sentir copets a la taula o gent xiuxiuejant (i no vull dir copiant, eh?), ... i bé, també em posa dels nervis veure que no acabo l’examen a l’hora (que m’acostuma a passar poques vegades... per això que quan em passa... m’entren tots els mals del món). Tampoc no suporto no tenir espai suficient per poder escampar tots els fulls que necessito. Necessito el meu espai. I tenir el bolígraf i el tipex controlats. I què faig per controlar els nervis? Intentar oblidar que hi ha vida al meu voltant... però no ho acostumo a aconseguir.
dilluns, 4 de juny del 2007
diumenge, 3 de juny del 2007
...i ara, les teories psicològiques...
No sé per on començar. Mai havia pensat que les classes d’ensenyament de llengües seguissin una teoria concreta i determinada. De fet, no m’ho havia plantejat mai fins ara. Sempre havia pensat que cada professor explicava i donava classes a la seva manera, com li semblava més adient en cada cas (i com sovint es diu "cada maestrillo tiene su librillo").
Però ara que ja sé que no és així... m’ha tocat tirar endarrere en el temps i intentar recordar com eren les classes de llengües.
En les assignatures de català, de castellà... i en alguns cursos d’anglès que he fet, s’ha seguit una teoria conductista (i crec que és clarament la dominant). Ens han educat dient-nos que els errors que fèiem eren dolents (tot i que dels errors s’aprèn), ens han ensenyat la gramàtica de manera programada, i ens han fet repetir, recitar i memoritzar coses inimaginables (i no només de llengua, però ja no ve al cas) [un exemple claríssim, els verbs irregulars anglesos].
En molts altres cursos d’anglès que he fet, i sobretot fora de l’ensenyament reglat, dominava l’humanisme (i dit així, em sembla que estigui parlant d’una altra cosa, i no d’una teoria psicològica). S’intentava que hi hagués un bon ambient a l’aula, no ens obligaven a parlar, i ens deixaven intervenir (quan teníem coses a dir). Es feien classes interactives i cooperatives.
Però, la majoria de cursos barregen les teories (com ja he comentat anteriorment), agafen el millor de cada una. En el curs de rus que vaig fer, era evident que ens havien d’ensenyar la gramàtica i realitzar exercicis de memorització, però també es feien classes interactives, fomentant les relacions entre els companys,...
I ja no sé què afegir més d’aquest tema, perquè m’imagino que tots hem viscut experiències semblants pel que fa a l’educació reglada, i on ha variat ha estat en l’ensenyament extraescolar, on hem anat en acadèmies diferents i on hem pogut experimentar mètodes i teories més diverses.
Però ara que ja sé que no és així... m’ha tocat tirar endarrere en el temps i intentar recordar com eren les classes de llengües.
En les assignatures de català, de castellà... i en alguns cursos d’anglès que he fet, s’ha seguit una teoria conductista (i crec que és clarament la dominant). Ens han educat dient-nos que els errors que fèiem eren dolents (tot i que dels errors s’aprèn), ens han ensenyat la gramàtica de manera programada, i ens han fet repetir, recitar i memoritzar coses inimaginables (i no només de llengua, però ja no ve al cas) [un exemple claríssim, els verbs irregulars anglesos].
En molts altres cursos d’anglès que he fet, i sobretot fora de l’ensenyament reglat, dominava l’humanisme (i dit així, em sembla que estigui parlant d’una altra cosa, i no d’una teoria psicològica). S’intentava que hi hagués un bon ambient a l’aula, no ens obligaven a parlar, i ens deixaven intervenir (quan teníem coses a dir). Es feien classes interactives i cooperatives.
Però, la majoria de cursos barregen les teories (com ja he comentat anteriorment), agafen el millor de cada una. En el curs de rus que vaig fer, era evident que ens havien d’ensenyar la gramàtica i realitzar exercicis de memorització, però també es feien classes interactives, fomentant les relacions entre els companys,...
I ja no sé què afegir més d’aquest tema, perquè m’imagino que tots hem viscut experiències semblants pel que fa a l’educació reglada, i on ha variat ha estat en l’ensenyament extraescolar, on hem anat en acadèmies diferents i on hem pogut experimentar mètodes i teories més diverses.
...i les teories lingüístiques...
Quines teories lingüístiques has experimentat com a aprenent?...
Després de donar un cop d’ull a les diferents teories (tant a les lingüístiques com a les psicològiques), m’atreviria a dir que he experimentat una barreja de totes. Això és possible, no? No crec que cap mestre o professor es pugui basar i seguir una mateixa teoria lingüística. Com tot en aquesta vida, ens agrada tastar i també barrejar. Una mica d’aquí i una mica d’allà.
Recordo els meus primers anys de català i castellà, i recordo estudiar gramàtica. Analitzar frases fins a la sacietat. Fer dictats. Copiar els errors mil cops. Gramàtica tradicional. I ara que hi penso millor... en tota l’educació obligatòria va ser així.
Pel que fa a l’anglès (i llengües estrangeres) he tingut professors i professores que han seguit més l’estructuralisme (classes més orals, diàlegs, repeticions, etc.), i altres que han seguit la gramàtica. No sé què m’agrada més, la veritat. Crec que és necessari estudiar la gramàtica. Si aprens la gramàtica, ja tens molt camí fet, una base sòlida. Però el millor és barrejar, perquè d’aquesta manera no hi ha tantes mancances. És necessari saber escriure correctament, però també ho és saber parlar, entendre, comunicar,…
Crec que llengües com el català, el castellà, el francès,... tenen tradicions metodològiques més tradicionals, on és dóna molta més importància a la gramàtica en general; en canvi, en llengües com l’anglès tenen tradicions metodològiques més modernes (enfocament oral).
Després de donar un cop d’ull a les diferents teories (tant a les lingüístiques com a les psicològiques), m’atreviria a dir que he experimentat una barreja de totes. Això és possible, no? No crec que cap mestre o professor es pugui basar i seguir una mateixa teoria lingüística. Com tot en aquesta vida, ens agrada tastar i també barrejar. Una mica d’aquí i una mica d’allà.
Recordo els meus primers anys de català i castellà, i recordo estudiar gramàtica. Analitzar frases fins a la sacietat. Fer dictats. Copiar els errors mil cops. Gramàtica tradicional. I ara que hi penso millor... en tota l’educació obligatòria va ser així.
Pel que fa a l’anglès (i llengües estrangeres) he tingut professors i professores que han seguit més l’estructuralisme (classes més orals, diàlegs, repeticions, etc.), i altres que han seguit la gramàtica. No sé què m’agrada més, la veritat. Crec que és necessari estudiar la gramàtica. Si aprens la gramàtica, ja tens molt camí fet, una base sòlida. Però el millor és barrejar, perquè d’aquesta manera no hi ha tantes mancances. És necessari saber escriure correctament, però també ho és saber parlar, entendre, comunicar,…
Crec que llengües com el català, el castellà, el francès,... tenen tradicions metodològiques més tradicionals, on és dóna molta més importància a la gramàtica en general; en canvi, en llengües com l’anglès tenen tradicions metodològiques més modernes (enfocament oral).
dissabte, 2 de juny del 2007
English for our children (*)
- • Educació presenta un pla perquè el 2015 els alumnes dominin l’idioma a l’acabar l’ESO
- • La iniciativa, dotada amb 221 milions, permetrà formar 15.000 docents de centres públics
JORDI CASABELLA
BARCELONA
A diferència del que passa ara, els 400.000 alumnes que el 2015 es preveu que cursin l'ESO no només seran capaços als 16 anys d'entendre el significat del títol que encapçala aquesta pàgina, sinó que la seva formació els permetrà "poder demanar feina" i comunicar-se en anglès. Aquest és, almenys, el compromís que ahir va adquirir el conseller d'Educació, Ernest Maragall. Setmanes després d'anunciar-se la seva imminent presentació, la conselleria va donar finalment a conèixer el pla que pretén acabar amb els pobres resultats que els alumnes catalans obtenen en el domini dels idiomes estrangers després del seu pas per l'ensenyament obligatori (Primària i l'ESO).BARCELONA
Maragall, que no va defugir referir-se a la "insuficiència clara en el maneig d'una tercera llengua" que avui evidencien els escolars catalans i "l'afectació clara" que això acaba tenint en l'economia, encara va prometre més: que els 200.000 alumnes que d'aquí a vuit anys cursaran Batxillerat o FP finalitzaran l'etapa sent capaços de "moure's amb desimboltura" en la llengua estrangera escollida. L'elecció majoritària serà l'anglès, però les promeses també són vàlides per a aquells que adoptin com a tercera llengua el francès o l'alemany.
El conseller va anunciar un "esforç extraordinari, no comparable a qualsevol dels realitzats fins ara" per aconseguir els objectius apuntats més amunt. No li faltava raó, ja que el Pla experimental de llengües estrangeres del 2005 avui en vigor, que ha precedit el Pla d'impuls de l'aprenentatge de l'anglès als centres públics presentat ahir, comptava amb una dotació de 5,6 milions d'euros. Aquesta vegada s'hi dediquen 221,3 milions.
QÜESTIONS PENDENTS
El projecte preveu formar d'aquí al 2010 uns 15.000 dels prop de 60.000 docents que integren la plantilla de mestres i professors de la Generalitat. Quan culmini el període formatiu, un terç d'ells (4.500) han d'estar en condicions de poder impartir una assignatura no lingüística en llengua estrangera, tant a les escoles com als instituts. 7.000 més s'espera que hagin realitzat progressos en la llengua de Shakespeare, perquè en puguin fer ús a l'aula, encara que no de forma sistemàtica, mentre que 3.600 es vol que exerceixin com a professors especialistes de llengua anglesa.
El pla pateix de falta de concreció en alguns aspectes relatius a la formació del professorat. Per exemple, no esmenta la mena d'incentius que s'oferirà als docents que se sumin voluntàriament a aquest projecte. De la mateixa manera, està ple de bones intencions de difícil concreció normativa.
En aquest sentit, el director general d'Innovació Educativa, Joan Badia, es va referir a les demandes que s'han fet arribar als responsables de les universitats per introduir reformes en la formació inicial del professorat. El pla proposa "prioritzar l'accés a la Facultat de Ciències de l'Educació" dels aspirants que hagin cursat tres cursos d'anglès en una escola oficial d'idiomes, que es programin matèries impartides en la llengua estrangera durant la carrera i que, a l'acabar els estudis, s'exigeixi un nivell equivalent al cinquè curs de l'escola oficial.
Educació propugna, en la mateixa línia de reformes que requereixen el concurs d'altres actors i de l'Administració central per fer-les factibles, introduir una sèrie de canvis en les oposicions a mestre de primària i a professor de secundària. Per exemple, que per poder ser mestre d'anglès de nens d'entre 3 i 12 anys s'exigeixi haver superat el cinquè curs de l'escola oficial d'idiomes. O que es consideri un "mèrit" i "més endavant un requisit", va especificar Badia, el coneixement de la llengua anglesa per poder accedir a una plaça en determinades especialitats de l'ESO.
Maragall va subratllar que, en matèria de formació del professorat, la conselleria "està d'acord amb les universitats" i es va mostrar convençut que les reformes propugnades arribaran a bon port. "Acabarem fent-les", va dir.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=409501
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
