Sempre he parlat en català. Sempre. Els meus pares, com tota la meva família, són catalans. Els meus amics també. Sempre m'he mogut en un entorn "català", no perquè jo volgués o perquè jo l'hagués triat, sinó perquè les circumstàncies han estat així. Al meu poble tothom parla en català (la cosa ha començat a canviar en els últims anys amb l'arribada d'immigrants) i el castellà no va aparèixer "seriosament" a la meva vida fins que no vaig venir a Barcelona per començar la carrera, quan el meu entorn va canviar completament i també vaig conèixer gent que tenia el castellà com a llengua materna o habitual. De totes maneres, i sabent que entenien i entenen el català, jo sempre he parlat en català.
A la meva escola, les classes eren en català, i a primer o segon de primària van començar les classes de castellà (dos o tres hores a la setmana, ara ja no ho recordo). La cosa va continuar igual a l'institut ( l’ESO i el Batxillerat), però sí recordo que algun professor, com el de filosofia o el d'història, ens feia les classes en castellà, ja que s'hi sentia més còmode, tot i tenir el material en català i fer les activitats, treballs i exàmens en català, un fet que mai ens va suposar cap problema i mai ningú es va queixar. Suposo que va ser una altra forma d'enriquir el nostre castellà.
L'anglès va aparèixer a la meva vida quan devia tenir 5 o 6 anys. Vaig començar a anar a classes extraescolars d'anglès un parell de tardes a la setmana. Érem grupets petitets (6 o 7 nens i nenes), cosa que facilitava un tracte molt més proper, i més tractant-se d'una llengua totalment nova i desconeguda. I aquest grup va anar continuant any rere any (sempre hi havia alguna baixa o alguna incorporació), canviaven les professores (sempre dones, ara que hi penso), canviàvem l'aula (ens portaven d'un lloc a l'altre del poble), fins que ja vam ser massa pocs per mantenir aquest grup al poble, i ens van portar a la seu de l'acadèmia, Inlingua, al poble veí. Allà, ja vam tenir professors nadius, la cosa ja anava més seriosament, i ens preparaven pels exàmens oficials de Cambridge. I així fins que vaig acabar 2n de Batxillerat i va ser moment de traslladar-me a Barcelona.
L'anglès al col·legi va començar a 3r de primària, amb una mestra d'aquelles que fan que estimis l'anglès (o com a mínim, així va ser en el meu cas). No puc dir que aprengués més coses de les que ja havia après a les classes extraescolars (el fet d'haver començat uns anys abans, s'havia de notar per alguna banda), però sí que em va servir per mantenir l'anglès... i per repassar (quan ja vam anar pujant de nivell). A l'institut, la veritat, me'l van fer avorrir una mica. Era desesperant estar curs rere curs repetint el mateix, i veure que hi havia companys que no eren capaços d'aprendre el verb to be (una cosa que no arribaré a entendre mai). Però l'anglès m'agradava, i res ni ningú em podia fer perdre l'interès.
El cuquet de les llengües ja m'havia picat, i l'únic que volia era descobrir alguna altra llengua que m'agradés.
Durant un trimestre vaig intentar aprendre francès a través d'un crèdit variable de l'institut. Però no sé si va ser per la manera d'explicar de la professora, del sistema que utilitzava o de l'edat que teníem... que va fer que desistís i acabés "creuant" el francès.
Un parell d'anys més tard (i quan ja tenia bastant clar que volia estudiar Traducció i Interpretació) em vaig apuntar en un curs intensiu d'alemany a l'EOI de Lleida durant un estiu. Per provar. I la veritat és que no em va desagradar del tot (la mostra està que vaig acabar matriculant-me d'aquesta llengua com a llengua C). Tot i que millor que no em pregunteu l’opinió sobre l’alemany, després de 4 anys de classes a la universitat, i tampoc quins són els meus coneixements…
També he fet intents amb el portuguès i el rus… però la manca de temps ha fet que deixés per un altre moment l’aprenentatge d’aquestes llengües... Mai és massa tard, no? Crec que per aprendre bé una llengua has de tenir molt de temps per poder-los-hi dedicar fora de les aules i, de moment, en el meu cas, és gairebé impensable… I amb una llengua com el portuguès, doncs encara es podria intentar, per la seva proximitat al català i al castellà… però amb el rus… millor no pensar-hi.
