Sempre he parlat en català. Sempre. Els meus pares, com tota la meva família, són catalans. Els meus amics també. Sempre m'he mogut en un entorn "català", no perquè jo volgués o perquè jo l'hagués triat, sinó perquè les circumstàncies han estat així. Al meu poble tothom parla en català (la cosa ha començat a canviar en els últims anys amb l'arribada d'immigrants) i el castellà no va aparèixer "seriosament" a la meva vida fins que no vaig venir a Barcelona per començar la carrera, quan el meu entorn va canviar completament i també vaig conèixer gent que tenia el castellà com a llengua materna o habitual. De totes maneres, i sabent que entenien i entenen el català, jo sempre he parlat en català.
A la meva escola, les classes eren en català, i a primer o segon de primària van començar les classes de castellà (dos o tres hores a la setmana, ara ja no ho recordo). La cosa va continuar igual a l'institut ( l’ESO i el Batxillerat), però sí recordo que algun professor, com el de filosofia o el d'història, ens feia les classes en castellà, ja que s'hi sentia més còmode, tot i tenir el material en català i fer les activitats, treballs i exàmens en català, un fet que mai ens va suposar cap problema i mai ningú es va queixar. Suposo que va ser una altra forma d'enriquir el nostre castellà.
L'anglès va aparèixer a la meva vida quan devia tenir 5 o 6 anys. Vaig començar a anar a classes extraescolars d'anglès un parell de tardes a la setmana. Érem grupets petitets (6 o 7 nens i nenes), cosa que facilitava un tracte molt més proper, i més tractant-se d'una llengua totalment nova i desconeguda. I aquest grup va anar continuant any rere any (sempre hi havia alguna baixa o alguna incorporació), canviaven les professores (sempre dones, ara que hi penso), canviàvem l'aula (ens portaven d'un lloc a l'altre del poble), fins que ja vam ser massa pocs per mantenir aquest grup al poble, i ens van portar a la seu de l'acadèmia, Inlingua, al poble veí. Allà, ja vam tenir professors nadius, la cosa ja anava més seriosament, i ens preparaven pels exàmens oficials de Cambridge. I així fins que vaig acabar 2n de Batxillerat i va ser moment de traslladar-me a Barcelona.
L'anglès al col·legi va començar a 3r de primària, amb una mestra d'aquelles que fan que estimis l'anglès (o com a mínim, així va ser en el meu cas). No puc dir que aprengués més coses de les que ja havia après a les classes extraescolars (el fet d'haver començat uns anys abans, s'havia de notar per alguna banda), però sí que em va servir per mantenir l'anglès... i per repassar (quan ja vam anar pujant de nivell). A l'institut, la veritat, me'l van fer avorrir una mica. Era desesperant estar curs rere curs repetint el mateix, i veure que hi havia companys que no eren capaços d'aprendre el verb to be (una cosa que no arribaré a entendre mai). Però l'anglès m'agradava, i res ni ningú em podia fer perdre l'interès.
El cuquet de les llengües ja m'havia picat, i l'únic que volia era descobrir alguna altra llengua que m'agradés.
Durant un trimestre vaig intentar aprendre francès a través d'un crèdit variable de l'institut. Però no sé si va ser per la manera d'explicar de la professora, del sistema que utilitzava o de l'edat que teníem... que va fer que desistís i acabés "creuant" el francès.
Un parell d'anys més tard (i quan ja tenia bastant clar que volia estudiar Traducció i Interpretació) em vaig apuntar en un curs intensiu d'alemany a l'EOI de Lleida durant un estiu. Per provar. I la veritat és que no em va desagradar del tot (la mostra està que vaig acabar matriculant-me d'aquesta llengua com a llengua C). Tot i que millor que no em pregunteu l’opinió sobre l’alemany, després de 4 anys de classes a la universitat, i tampoc quins són els meus coneixements…
També he fet intents amb el portuguès i el rus… però la manca de temps ha fet que deixés per un altre moment l’aprenentatge d’aquestes llengües... Mai és massa tard, no? Crec que per aprendre bé una llengua has de tenir molt de temps per poder-los-hi dedicar fora de les aules i, de moment, en el meu cas, és gairebé impensable… I amb una llengua com el portuguès, doncs encara es podria intentar, per la seva proximitat al català i al castellà… però amb el rus… millor no pensar-hi.
6 comentaris:
Hola Àurea, de moment no ens coneixem, la veritat és que no conec a molts de traducció, perquè jo vaig arribar a la Pompeu només per fer Lingüística, així que supós que mitjançant aquestes activitats serà una bona manera de començar. Això sí, hauríem de fer per posar les nostres fotos al perfil, perquè si no, ho tenim malament per trobar-nos a classe.
Respecte a la teva experiència com a aprenent de llengües, em veig molt reflectida. Tot i que a l'inrevés. Tu vas tenir un entorn catalanoparlant de petita, jo en castellà, però totes dues vam anar introduint l'altra llengua "seriosament" a la universitat. Ara bé, com que tots ens entenem, jo també parlo en castellà, la meva llengua materna, amb alguns dels meus companys, que utilitzen la seva llengua materna, el català. Algú es podria sobtar, però per a mi és un bon sistema.
També tenim en comú la introducció de l'anglès abans de començar-ho a l'escola. De fet, crec que molts dels qui estem aquí deu tenir això en comú. Em fa pensar que aquest "cuquet" que dius més avall, que a mi també em va picar, és la causa per què molts de nosaltres s'ha encaminat pel món de les llengües.
Per últim, com que jo tampoc he tingut molta sort amb altres llengües extrangeres, m'agradaria saber una mica més, si tens temps, sobre la teva experiència amb l'alemany a la universitat, si no ha estat molt productiu i per què ho trobes així, com creus que es podria haver millorat l'ensenyament, si és que creus que l'ensenyament ha estat el problema, o si ha estat més generalitzat al grup-classe o més individual.
Hola!!!
Creo que en esto de la lengua C estoy de acuerdo porque yo hago francés y la verdad en estos tres años no he avanzado todo lo que yo me esperaba.
Te animo a que cuando puedas estudies otro idioma. Yo siempre he tenido en mente que quería aprender italiano, y cuando acabe la uni posiblemente lo haga, porque ahora estoy bastante liada con lo que tengo ya, la verdad.
En cualquier caso, nunca es tarde para aprender una lengua nueva, ¿no crees? Y lo mejor de todo es irte a sitios nuevos y aprender la lengua y la cultura en el país de origen...toda una experiencia...jeje :D
Silvia, además de toda una experiencia creo que es una de las formas más prácticas de aprender la lengua en cuestión. Al menos por mi experiencia; es el método que mejor resultado me ha dado :)
Doncs sí... espero poder començar a estudiar un altre idioma l'any vinent... amb més calma... i amb més ganes. M'agradaria estudiar el portuguès... (pq ja el vaig començar a estudiar i em va agradar força), però estic d'acord amb vosaltres dues q la millor manera és anar-se'n al país... i així... o el parles o el parles! no?
i per cert Alazne... tinc al cap que t'he d'explicar la meva experiència amb l'alemany aquí a la universitat... :-p (però en un altre moment, ok? jajajaj que ara estic una mica liada i no tinc temps per res!)
I com que la Alazne m'ho va demanar...
Jo i l'alemany
La veritat és que vaig arribar a la universitat morta de por (pel que fa a l'alemany). L'únic que sabia, ho havia après dos estius abans en un curs intensiu en una EOI... i evidentment de tres quartes parts, ja ni me'n recordava. Així que per a mi era com començar de 0. Recordo haver-ho preguntat abans a algú i que m'hagués dit que no tingués por: "comencen de 0". I si això és començar de zero... no sé jo! La qüestió és que ja el primer dia em vaig assustar, a més a més la majoria de gent ja en sabia (com a mínim una miqueta...)i clar... et veus en desventatja, i dificilment podia anar seguint la classe.
Sé la gramàtica alemana, se fer una passiva, un condicional o el que sigui,... però de lèxic, res de res... em pots posar la paraula més simple i no sabré què vol dir (home... ara potser exagero una miqueta). I no cal dir que no entenc pràcticament res quan algú el parla...
Suposo que el problema va ser que em vaig desanimar ja al principi... i sempre m'ha costat agafar el fil. Suposo que si a primer m'ho haguessin enfocat d'una altra manera, doncs segurament ara o m'agradaria més, o el sabria millor... (o això vull pensar).
I suposo que et preguntaras com he pogut arribar a 4t en aquestes condicions, no?! jajajajaj doncs mira... la veritat és que no ho sé ni jo... Com que les últimes assignatures han estat de traducció... doncs jo i el diccionari d'alemany som íntims amics... i abans... doncs això... sabent la gramàtica i fent el que podia amb el vocabulari... Per això no puc dir que sàpigui l'alemany... pq no, no sóc capaç ni de parlar-lo, ni de comprendre'l... I escriure i llegir... ja et dic...
En definitiva, no crec que aquí a la universitat hagin utilitzat un bon mètode per ensenyar-nos l'alemany (sé que no es cosa meva només...). Crec que el primer que haguessin hagut de fer era separar-nos per nivells... i després començar a un altre ritme. No omplir-nos amb tanta gramàtica... i donar-nos més vocabulari. Insistir-hi més. O com a mínim, combinar-ho d'una altra manera...
Bé... espero haver-te contestat al que em demanaves Alazne... sí vols saber alguna coseta més... només cal que m'ho diguis!
Entés Àurea. És que precisament el que em sorprenia, que fessis 4rt i diguessis que en sabies tan poc, és el que m'has respost.
Gràcies i fins una altra.
Publica un comentari a l'entrada