...el món dels exàmens...

Tot un món, sí. I mira que no sóc d’aquelles persones que s’acostumen a posar histèriques davant d’un examen (una mica nerviosa potser sí...) ... però els exàmens de llengües són diferents. Ja pots haver estudiat molt, ja et pots saber tot el que toca: segur que et posen un text complicadíssim amb un vocabulari que no entens, o el tema que han escollit perquè facis una redacció no t’agrada o no saps què posar-hi. Això passa.

L’examen més llarg que hagi fet... bé, mai ha arribat a l’extrem d’haver-me de portar el coixí!... però crec que ha estat els de Cambridge, perquè al matí et fan fer una part, després de dinar una altra (mortal!... perquè t’entra una son..., i a més a més, al mes de juny, amb el sol que veus per la finestra....), i un altre dia et fan la part oral. I també els exàmens lliures de l’EOI, que segueixen més o menys el mateix estil, però si no recordo malament només duraven mig dia: reading, listening, writing, grammar and speaking.

No em considero "bona" en cap part concreta dels exàmens de llengües. Sí que se’m donaven millor els readings, que no pas els writing, per exemple. I era un fracàs en els fill the gaps, de segons quin tema... si eren verbs, encara me’n sortia... però quan t’havies d’"inventar" paraules... la feina era meva!

Sens dubte l’examen més important de llengües que he fet a la meva vida ha estat el d’entrada a la Pompeu (com ja he vist que ha explicat algú en el seu blog) i de retruc els de català, castellà i anglès de la selectivitat (per no dir tota la selectivitat). Per què? Doncs perquè gracies a aquell examen avui som aquí, i vaig poder estudiar el que volia. Va ser un examen diferent als que havia fet fins aquell moment, i tenia la tranquil·litat que jo feia fins on podia, fins on sabia, que els podia agradar més o menys, però no vaig tenir en cap moment la sensació de "Ai! ara no sé què posar-hi...", que es el que em va passar en l’examen d’accés a la UAB, el dia anterior, quan ens feien dir sinònims d’unes paraules que no havia vist en la meva vida...

Què em posa nerviosa en un examen? El soroll. I mira que sóc de les persones que per estudiar o per fer treballs, etc., no li importa el soroll. Però en un examen, NO. Sentir copets a la taula o gent xiuxiuejant (i no vull dir copiant, eh?), ... i bé, també em posa dels nervis veure que no acabo l’examen a l’hora (que m’acostuma a passar poques vegades... per això que quan em passa... m’entren tots els mals del món). Tampoc no suporto no tenir espai suficient per poder escampar tots els fulls que necessito. Necessito el meu espai. I tenir el bolígraf i el tipex controlats. I què faig per controlar els nervis? Intentar oblidar que hi ha vida al meu voltant... però no ho acostumo a aconseguir.