English for our children (*)

1. • Educació presenta un pla perquè el 2015 els alumnes dominin l’idioma a l’acabar l’ESO
2. • La iniciativa, dotada amb 221 milions, permetrà formar 15.000 docents de centres públics
   

MÉS INFORMACIÓ

• PÀRVULS POLIGLOTS
• Castella-la Manxa imparteix 100 hores d'anglès a nens de 3 anys

JORDI CASABELLA
BARCELONA

A diferència del que passa ara, els 400.000 alumnes que el 2015 es preveu que cursin l'ESO no només seran capaços als 16 anys d'entendre el significat del títol que encapçala aquesta pàgina, sinó que la seva formació els permetrà "poder demanar feina" i comunicar-se en anglès. Aquest és, almenys, el compromís que ahir va adquirir el conseller d'Educació, Ernest Maragall. Setmanes després d'anunciar-se la seva imminent presentació, la conselleria va donar finalment a conèixer el pla que pretén acabar amb els pobres resultats que els alumnes catalans obtenen en el domini dels idiomes estrangers després del seu pas per l'ensenyament obligatori (Primària i l'ESO).
Maragall, que no va defugir referir-se a la "insuficiència clara en el maneig d'una tercera llengua" que avui evidencien els escolars catalans i "l'afectació clara" que això acaba tenint en l'economia, encara va prometre més: que els 200.000 alumnes que d'aquí a vuit anys cursaran Batxillerat o FP finalitzaran l'etapa sent capaços de "moure's amb desimboltura" en la llengua estrangera escollida. L'elecció majoritària serà l'anglès, però les promeses també són vàlides per a aquells que adoptin com a tercera llengua el francès o l'alemany.
El conseller va anunciar un "esforç extraordinari, no comparable a qualsevol dels realitzats fins ara" per aconseguir els objectius apuntats més amunt. No li faltava raó, ja que el Pla experimental de llengües estrangeres del 2005 avui en vigor, que ha precedit el Pla d'impuls de l'aprenentatge de l'anglès als centres públics presentat ahir, comptava amb una dotació de 5,6 milions d'euros. Aquesta vegada s'hi dediquen 221,3 milions.

QÜESTIONS PENDENTS
El projecte preveu formar d'aquí al 2010 uns 15.000 dels prop de 60.000 docents que integren la plantilla de mestres i professors de la Generalitat. Quan culmini el període formatiu, un terç d'ells (4.500) han d'estar en condicions de poder impartir una assignatura no lingüística en llengua estrangera, tant a les escoles com als instituts. 7.000 més s'espera que hagin realitzat progressos en la llengua de Shakespeare, perquè en puguin fer ús a l'aula, encara que no de forma sistemàtica, mentre que 3.600 es vol que exerceixin com a professors especialistes de llengua anglesa.
El pla pateix de falta de concreció en alguns aspectes relatius a la formació del professorat. Per exemple, no esmenta la mena d'incentius que s'oferirà als docents que se sumin voluntàriament a aquest projecte. De la mateixa manera, està ple de bones intencions de difícil concreció normativa.
En aquest sentit, el director general d'Innovació Educativa, Joan Badia, es va referir a les demandes que s'han fet arribar als responsables de les universitats per introduir reformes en la formació inicial del professorat. El pla proposa "prioritzar l'accés a la Facultat de Ciències de l'Educació" dels aspirants que hagin cursat tres cursos d'anglès en una escola oficial d'idiomes, que es programin matèries impartides en la llengua estrangera durant la carrera i que, a l'acabar els estudis, s'exigeixi un nivell equivalent al cinquè curs de l'escola oficial.
Educació propugna, en la mateixa línia de reformes que requereixen el concurs d'altres actors i de l'Administració central per fer-les factibles, introduir una sèrie de canvis en les oposicions a mestre de primària i a professor de secundària. Per exemple, que per poder ser mestre d'anglès de nens d'entre 3 i 12 anys s'exigeixi haver superat el cinquè curs de l'escola oficial d'idiomes. O que es consideri un "mèrit" i "més endavant un requisit", va especificar Badia, el coneixement de la llengua anglesa per poder accedir a una plaça en determinades especialitats de l'ESO.
Maragall va subratllar que, en matèria de formació del professorat, la conselleria "està d'acord amb les universitats" i es va mostrar convençut que les reformes propugnades arribaran a bon port. "Acabarem fent-les", va dir.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=409501