...i ara, les teories psicològiques...

No sé per on començar. Mai havia pensat que les classes d’ensenyament de llengües seguissin una teoria concreta i determinada. De fet, no m’ho havia plantejat mai fins ara. Sempre havia pensat que cada professor explicava i donava classes a la seva manera, com li semblava més adient en cada cas (i com sovint es diu "cada maestrillo tiene su librillo").
Però ara que ja sé que no és així... m’ha tocat tirar endarrere en el temps i intentar recordar com eren les classes de llengües.
En les assignatures de català, de castellà... i en alguns cursos d’anglès que he fet, s’ha seguit una teoria conductista (i crec que és clarament la dominant). Ens han educat dient-nos que els errors que fèiem eren dolents (tot i que dels errors s’aprèn), ens han ensenyat la gramàtica de manera programada, i ens han fet repetir, recitar i memoritzar coses inimaginables (i no només de llengua, però ja no ve al cas) [un exemple claríssim, els verbs irregulars anglesos].
En molts altres cursos d’anglès que he fet, i sobretot fora de l’ensenyament reglat, dominava l’humanisme (i dit així, em sembla que estigui parlant d’una altra cosa, i no d’una teoria psicològica). S’intentava que hi hagués un bon ambient a l’aula, no ens obligaven a parlar, i ens deixaven intervenir (quan teníem coses a dir). Es feien classes interactives i cooperatives.
Però, la majoria de cursos barregen les teories (com ja he comentat anteriorment), agafen el millor de cada una. En el curs de rus que vaig fer, era evident que ens havien d’ensenyar la gramàtica i realitzar exercicis de memorització, però també es feien classes interactives, fomentant les relacions entre els companys,...
I ja no sé què afegir més d’aquest tema, perquè m’imagino que tots hem viscut experiències semblants pel que fa a l’educació reglada, i on ha variat ha estat en l’ensenyament extraescolar, on hem anat en acadèmies diferents i on hem pogut experimentar mètodes i teories més diverses.